LA PINTURA Y LA TRAGEDIA EN LA EXPERIENCIA DE LA LOCURA.

​

El presente trabajo pretende mostrar cómo Foucault se vale de la pintura– en tanto que medio de representación– dentro del primer capítulo de la Historia de la Locura en la época clásica para ilustrar el fin del hombre, no desde la muerte sino desde la locura. El escrito analiza, tanto el texto de mismo Foucault como el de otros intérpretes del filósofo francés. El propósito de este trabajo es argumentar un punto de vista personal –sin pretensiones de ser exhaustivo o experto– con respecto al uso que Foucault hace del pintura en este texto.

 

María Elisabeth Aquino

​

L’ACTITUD FILOSÒFICA. CURA SUI.

​

La ponencia que presentamos puede resumirse con dos ideas que la sustentan. Quiere recuperar una tradición desplazada, no olvidada. Vuelve a reivindicar la tradición de la filosofía como cura del alma, un diálogo íntimo entre el caminante y su propio camino a través de un pensar entendido en sentido amplio. Seguidamente, busca argamasar un  hacer filosófico concreto que, agitando el conjunto de ideas con las que articulamos nuestra visión de mundo, pone el acento en la actitud, la actitud filosófica, con la finalidad de hacer emerger determinado tipo de experiencia. La filosofía, desde este prisma, es una actividad más que un resultado, un pensar en sentido amplio más que un conjunto de ideas o conocimientos.

​

Nacho Bañeras

 

L’ESTÈTICA EN WAGNER I L’IDEALISME ALEMANY.

​

L'objectiu de la ponència és endinsar-se en el món de la música de Wagner i l'estètica de les seves obres. Amb breus pinzellades es mostrarà per què ha estat el referent en l'idealisme alemany: com a través de l'art, i l'obra d'art total, s'accedeix a l'Absolut.

 

Irena Bellido

 

UN ERROR DE ORTEGA Y GASSET.

​

Este trabajo quiere poner de manifiesto un grave error en la lectura de Spinoza por parte de Ortega, y que procedió aparentemente de la idea de Unamuno, según la cual la filosofía de Spinoza era, al fin y al cabo, una reflexión sobre la muerte. Esta idea es incompatible con la filosofía de Spinoza, pero surge de la reflexión unamuniana sobre la muerte, la cual condujo a Ortega a suponer que la filosofía de Spinoza era una meditatio mortis. Estudio la obra de Ortega para confirmar su ignorancia o no con respecto a Spinoza, así como su posible influencia en la mera literatura, y confirmar así lo que creo es un error lamentable.

​

Juan Manuel Checa

 

LA RELLEVÀNCIA DE LA DIMENSIÓ PERFORMATIVA EN LA CONFIGURACIÓ DE LA IDENTITAT.

La identitat personal és una qüestió d’interés filosòfic per la dificultat de la seva definició i determinació. Històricament se li han reconegut dues dimensions essencials, la física i la psicològica, que responen a una visió moderna que el que busca és explicar-ne la continuïtat. En aquest treball es recalca la necessitat en el context actual de donar compte també de la seva multiplicitat, i, d’acord a una aproximació narrativa, s’evidencia el paper decisiu que juga la performativitat en la configuració de la identitat, establint-se així com una nova dimensió a destacar.

​

Gemma Fontanals

 

MATERIALS PER UNA FENOMENOLOGIA DE L’EROS, MÉS ENLLÀ DE LÉVINAS I MARION.  

​

L’objectiu de la present ponència consisteix en fer una breu descripció de l’ “status quaestionis” de la situació en que es troben els intents de descriure la vivència de l’eros a partir de les eines metodològiques de la fenomenologia. Els dos intents de que es partirà seran els de Emmanuel Lévinas (Totalitat i Infinit) i Jean-Luc Marion (El fenomen eròtic). Es mostraran les insuficiències d’ambdós plantejaments (els problemes en la descripció del vincle entre erotisme i transcendència, en el cas de Lévinas; les tensions entre vanitat i descentrament de l’eros com a “fenomen creuat” en el cas de Marion). Exposades les possibles insuficiències d’ambdues teories, s’intentarà reconstruir els elements essencials d’una fenomenologia de l’eros des de la descripció de les seves estructures indirectes: la corporalitat (intentant precisar i matisar les descripcions levinasianes sobre la nuesa i la carícia), l’espacialitat i la temporalitat (desbordant les descripcions de Marion) i la relació entre ètica i eros. Enfront dels discursos cofois que intenten arraconar la subjectivitat constitutiva de l’experiència de l’eros al paper de la vanitat, s’intentarà fer una apologia d’una descripció de l’eros que es mogui en l’àmbit de la constitució de sentit (que no la desbordi) tot i reconèixer els indispensables elements passius i receptius en aquesta constitució. S’advocarà també per una fenomenologia de l’eros que, reconeixent la importància dels elements passius i receptius de l’eros, no oposa aquests elements a un “actuar eròticament” constituït i constituent, i que no perd el vincle amb el món i amb els elements d’una fenomenologia mundana, de la qual el fenomen de l’eros no pot ser mai descontextualitzat i esquinçat.

​

Joan González Guardiola

  

DEFENSA DE LA CONCÒRIDA COM CAUSA DE LA CULTURA.

​

Els problemes de la vida política contemporània són resultat d’una manca de reflexió sobre el fonament de la vida humana en comú, i per tant, són una conseqüència directa de considerar el que fou una causa com l’efecte, i el que fou l’efecte com la causa. Més clarament, aquesta reflexió s’adreça a considerar si és legítim posar com a premissa en un procés polític la cultura per davant de l’existència i la naturalesa humanes.

El que es pretén mostrar en aquest text és que la problemàtica política actual i, típicament, qualsevol problemàtica derivada de la no coincidència entre les nocions d’ ”estat” i de “nació”, resideix en una mala comprensió de la naturalesa humana i, en conseqüència, en una mala comprensió de cóm els éssers humans es relacionen amb la cultura. El que es defensarà en aquesta comunicació és que la cultura, en totes les seves dimensions, no és més que la materialització en pràctiques quotidianes dels éssers humans de la seva tendència natural a reunir-se entre semblants i que, per tant, cap proclama que doni més importància a la dimensió cultural que a la social o cívica d’allò humà representa una bona comprensió del caràcter instrumental de la cultura. El mode com en aquesta comunicació es portarà a terme aquesta reflexió és per mitjà de la lectura de la situació política actual des d’un punt de vista antropològic i ètic, raó per la qual es prendran com a punts de partida les consideracions d’Aristòtil de l’Ètica nicomàquea i de la Política, així com les reflexions de Marc Tul·li Ciceró recollides en les seves obres Sobre els deures i De Amicitia.

​

José González

 

L’ASSESSORAMENT FILOSÒFIC COM A FILOSOFIA PRÀCTICA.

​

L’assessorament filosòfic va ser conegut pel gran públic amb l’obra de Lou Marinoff “Més Plató, Menys Prozac”, però realment va néixer de la mà del filòsof alemany Gerd Achenbach qui va obrir el primer consultori de filosofia pràctica el 1981 a Alemanya, reprenent l’antiga tradició socràtica del diàleg racional com a forma de guarir mitjançant la paraula, el que després seria la psicologia. La finalitat fou, i és, que l’assessorat es conegui millor a sí mateix, fent revisió de la seva filosofia personal, per prendre consciència dels seus patrons mentals que originen llur patiment i arribar a una veritable transformació personal. Això es treballa potenciant la claredat mental, repensar la realitat de forma rigorosa i racional, trobar un sentit existencial, revisant els arguments del assessorat de forma àmplia i profunda, racional, lògica, pragmàtica, analítica, crítica, contextualitzada, inclús lateral. Val a dir, que el filòsof pràctic no assessora, ni orienta, ni dona consells, però no s’ha trobat un terme més adequat que el d’assessorament junt a orientació i pràctica filosòfica, que tampoc és el mateix que filosofar.

​

Agustí Guisasola

 

“PER QUÈ A MI?”: UNA PROPOSTA PER COMBATRE L’ANGOIXA DAVANT LA MORT.

​

Des d'ençà que la filosofia ha començat a reflexionar sobre problemes entorn a la condició humana, que no ha pogut deixar de considerar la temàtica de la mort. Aquest esdeveniment agafa més importància en el moment en què va lligat a una angoixa sobrevinguda per les següents causes: 1) l'associació de la mort a un fracàs personal; 2) l'associació d'aquesta a una mal absolut i 3) el no trobar respostes a preguntes com ara "per què m'ha tocat a mi?". Atenent a aquest context d'angoixa i patiment, l'objectiu d'aquest treball consisteix en proporcionar una marc filosòfic referencial que ajudi a alleugerar aquest patiment. Els filòsofs o escoles filosòfiques que es prendran en consideració són les següents: Epicur, Aristòtil, l'estoïcisme i el concepte grec, avui dia oblidat, kairós.

​

Marc Illa

 

 GRUP DE LECTURA: LA FILOSOFIA A TRAVÉS DE LA LITERATURA.

​

La voluntat del treball és estendre la filosofia més enllà de les aules i aproximar-la a tot aquell que tingui interès per la història del pensament. En aquest sentit, la literatura es presenta com un pont per acostar la filosofia a aquelles persones que no estan acostumades a tractar amb el text filosòfic. El treball està format per un petit marc teòric i el projecte d’activitat. Amb el marc teòric, es vol establir una base sobre la relació fluctuant que hi ha entre la filosofia i la literatura. Es passa revista a diversos filòsofs que han pensat l'encaix de la literatura dins de la filosofia. En la segona secció, es desenvolupa el projecte de l'activitat que consta d'unes parts molt determinades. Inclou el següent: els objectius marcats, mancances a les que es dóna resposta, el programa, la metodologia i l’avaluació. Finalment, s'inclourà un annex en el que s'exposa la vivència d'una sessió.

​

Alba Lafarga

 

DEL LOGOCENTRISME AL SILENCI: REPENSANT LA FUNCIÓ DEL LLENGUATGE EN LA REFLEXIÓ FILOSÒFICA.

​

En el decurs d’aquesta ponència voldria posar de manifest que el llenguatge és, entre moltes altres coses, una capciosa estratègia mental que posem inconscientment en marxa amb la finalitat d’evitar la radicalitat abismal de la consciència plena, que té molt més a veure amb la via de l’atenció silenciosa. De tal manera que l’exercici de la filosofia, almenys tal com la concebem i la practiquem actualment, resulta contraproduent perquè ens acaba allunyant encara més d’allò que suposadament busquem en tant que filòsofs, i en tant que éssers humans. Sense caure en els excessos d’una mística irracionalista, aquesta reflexió ens convida a repensar en profunditat els mètodes i els paràmetres que orienten la nostra praxi filosòfica.

​

Pol Marzougoug

​

LIBERTAD Y NECESIDAD: ÉTICA E INCONSCIENTE.

​

Grupo de Estudios Spinozianos en el Ateneu Barcelones. Es por vía del psicoanálisis lacaniano que encuentro interés en la obra de Spinoza. No solamente porque la máxima “el deseo es la esencia del hombre” retumba en toda la teoría Lacaniana, sino porque más allá de sus encuentros o diferencias, los temas de los que se ocupa Spinoza son como un cebo para los oídos de un psicoanalista. No hay proposición que no sea digna de perderse en ella.  Hay una especie de seducción que me confronta con cierta prisa impertinente, por lo que debo agradecer la paciencia que los filósofos puedan tener conmigo.

 

Santiago Rueda Montoya

TÍTOL I ESTRUCTURA DE L’ÈTICA DE SPINOZA.

 

La ponència se centra en la segona part del títol de l''Etica, és a dir, en l'ordre geomètric, per tal de preguntar-se per què el tria Spinoza (o si en podria haver triat un altre) i com determina l'estructura de l'obra.

 

Rosa M. Sala

​

DEL BITCOIN A ETHEREUM: UNA INTRODUCCIÓ CRÍTICA A LES ORGANITZACIONS AUTÒNOMES DESCENTRALITZADES.

​

Panoràmica breu i profana sobre la tecnologia de la cadena de blocs (Blockchain) popularitzada pel BITCOIN. Com ha estat possible a través de la programació de codi obert, les xarxes entre iguals (P2P) i la criptografia crear organitzacions autònomes descentralitzades. Valoració crítica del seu caràcter revolucionari als diferents àmbits socials amb exemples reals, projectes en desenvolupament i idees de futur.

 

Pol Torrent

​

 PROJECTE COOPERATIU.

​

FILOSOFIA PER A NENS. Què és l'amistat? Com em sento quan estic enamorat? Fins on arriba la meva llibertat? Sóc tolerant amb les altres opinions? Mitjançant diverses dinàmiques basades en el debat i la reflexió sobre aquestes i d'altres qüestions, ensenyarem noves maneres d'estar en el món, fomentant valors com el diàleg, el respecte, l'empatia, la curiositat i la gestió emocional."

"FILOSOFIA AMBULANT Qui sóc? Qui som? Com construim les nostres identitats? A través d'un recorregut pels carrers de Vilafranca, tractarem de qüestionar-nos els mecanismes i les estratègies que configuren les nostres subjectivitats. Tres escenaris ens aproparan als principals enfocaments contemporanis sobre aquesta qüestió. I tu, que saps qui ets?"

​

Tempesta d’Idees